Fem Manresa reclama que els 3,5 milions d'euros de romanent es destinin a habitatge
La candidatura defensarà amb una moció al pròxim ple invertir el romanent del 2023 a ampliar el parc d’habitatge públic, augmentar el pressupost per a la masoveria urbana i crear un alberg social d’emergència.
Després de l’anunci del govern sobre el romanent pressupostari de l’Ajuntament de Manresa, d’uns 3,5 milions d’euros un cop acabat el 2023 i fent gala que els diners es destinaran per «afrontar amb solvència els grans projectes de mandat que té en marxa, com el nou polígon del Pont Nou o la Fàbrica Nova», Fem Manresa reclama que aquests recursos es destinin a abordar la problemàtica de l’habitatge. Per a fer-ho possible, la candidatura portarà al pròxim ple municipal una moció on es proposen tres línies d’acció: ampliar el parc d’habitatge públic municipal, incrementar el pressupost per als projectes de masoveria urbana i crear un alberg social destinat a famílies i persones en situació de vulnerabilitat, dones víctimes de violència masclista, persones sense llar i en situació d’exclusió residencial.
Des de Fem Manresa es denuncia l’existència de greus problemes d’habitatge a la ciutat, «ja no només per les dificultats a l’accés d’aquest, sinó també quan es tracta de pal·liar situacions d’emergència», en paraules de la regidora Roser Alegre. Especialment en una situació de crisi residencial, recalquen la importància de «prioritzar la funció social de l’habitatge a la màxima rendibilitat econòmica» -plantejament recollit al nou Protocol d’Actuacions en el Parc d’Habitatges- i la necessitat urgent d’actuació per part de les institucions públiques davant una situació que reflecteix desigualtats estructurals profundes, que afecten principalment les comunitats més vulnerables.
En aquest sentit, Fem Manresa critica l’escassa inversió i acció del govern municipal en matèria d’habitatge al llarg dels anys. «Les polítiques en matèria d’habitatge dutes a terme des de l’Ajuntament de Manresa han estat inexistents durant molts anys amb governs de tots els colors, i actualment no són suficients per pal·liar l’emergència habitacional», ha explicitat el regidor Jordi Trapé. «Els microcrèdits fa anys que estan congelats, les ajudes a la rehabilitació són gairebé inexistents i les poques que hi ha sovint queden desertes, el que significa que són actuacions ineficients i pensades de cara a la galeria, no per posar solució a la problemàtica de l’habitatge».
""Les polítiques en matèria d'habitatge dutes a terme des de l'Ajuntament de Manresa han estat inexistents durant molts anys amb governs de tots els colors, i actualment no són suficients per pal·liar l'emergència habitacional”.
Després que el govern hagi aprovat un pressupost pel 2024 que no inclou inversions destinades a pal·liar les desigualtats estructurals que afecten Manresa i que, percentualment, és el que destina menys diners a l’àrea social i d’habitatge en els últims anys, Fem Manresa remarca la falta de valentia política del govern a l’hora de garantir el dret a l’habitatge.
És en aquesta situació que, en contraposició a l’orientació del govern municipal cap a grans projectes urbanístics en detriment de les necessitats de manresans i manresanes, des de la candidatura anticapitalista aposten per intervenir en el mercat de l’habitatge i no deixar-ho tot en mans privades. Així, la regidora Gemma Boix ha defensat que els 3,5 milions d’euros de romanent es destinin a «ampliar el parc d’habitatge públic, adquirint pisos directament i arribant a acords amb els propietaris dels 1.769 pisos buits construïts des de l’any 2000» amb ajudes a la rehabilitació a canvi de la cessió al parc d’habitatge municipal. En el darrer cas, un cop recuperada la inversió de l’Ajuntament a través d’un lloguer social, caldria que el propietari mantingués el pis en aquesta condició.
A banda de l’ampliació del parc d’habitatge públic, la regidora Boix també ha posat sobre la taula incrementar el pressupost en relació amb la masoveria urbana i impulsar un alberg social. «Es tracta d’un equipament que tenen altres ciutats catalanes, fins i tot més petites que Manresa» i que seria útil per oferir una alternativa residencial provisional per a famílies en situació de vulnerabilitat, víctimes de violència masclista -també en casos que no vulguin presentar denúncia i no estiguin dins del circuit-, persones que dormen al carrer i en situació d’exclusió residencial.