UNA MANRESA DE LA GENT GRAN
“Cal combatre el problema en augment de la soledat, especialment patit per moltes persones grans, molt lligat a la precarietat econòmica”.
Article de Roser Alegre, alcaldable de Fem Manresa, publicat a NacióManresa el 13 de maig de 2023.
Un 20%. Aquest era el percentatge de persones majors de 65 anys entre la població de Manresa el 2022, una xifra que les dinàmiques demogràfiques d’envelliment faran créixer els pròxims anys. Fem Manresa defensem que és urgent construir un Ajuntament que es preocupi per les necessitats de tots els manresans i manresanes, cosa impossible sense garantir una política que posi al centre la defensa dels drets de gairebé un quart de la ciutadania, de la gent gran.
Per aconseguir-ho, tenim horitzons clars. En primer lloc, cal potenciar un envelliment actiu i saludable, que permeti reforçar l’autonomia de les persones de més de 65 anys i, sobretot, de les de més de 85. Això ha de passar, d’entrada, per reforçar el programa de les persones grans i de la regidoria que l’acull, ampliant-ne el pressupost -que actualment suposa només un 0,08% del total municipal- i fent possible promoure més accions directament des de l’àrea.
"Això ha de passar, d'entrada, per reforçar el programa de les persones grans i de la regidoria que l'acull, ampliant-ne el pressupost -que actualment suposa només un 0,08% del total municipal- i fent possible promoure més accions directament des de l'àrea".
En segon lloc, cal convertir Manresa en un entorn pensat i viscut per a totes, on es pugui gaudir de l’espai públic en condicions, més enllà de les condicions de mobilitat de cadascú. Alguns passos cap aquí serien el reforç del programa d’esport per a persones de més de 65 anys -d’èxit i àmpliament demandat-, l’ampliació dels circuits biosaludables, l’adequació de voreres o una major aposta pels espais verds.
Fem Manresa també considerem que cal combatre el problema en augment de la soledat, especialment patit per moltes persones grans, molt lligat a una precarietat econòmica que dificulta les relacions socials i empitjora la salut física i mental. En aquest sentit, convé reforçar mesures que facilitin accedir a serveis quotidians i que afavoreixin les relacions, promovent trobades intergeneracionals i participant en les escoles, on poder compartir experiència vital de la qual infants i joves puguin aprendre’n. També defensem ampliar el projecte «compartint taula» (àpats gratuïts per a persones grans), que actualment compta només amb 10 places, i difondre més el programa xec-servei amb l’objectiu que més persones puguin beneficiar-se’n per cobrir necessitats del dia a dia (com neteja a domicili, acompanyaments, etc.).
D’altra banda, i malgrat que cal treballar perquè la gent gran pugui continuar vivint a casa seva el màxim de temps possible si així ho desitja, és necessari dotar la ciutat de més places públiques de residència, reclamant el compromís adoptat per part del Govern i de tot el Plenari de l’Ajuntament de construir una nova residència pública al barri del Xup, i també ampliant el nombre de places públiques als centres existents.
Però, més enllà de propostes, tenim clar que, per fer una ciutat que pensi en les persones grans, cal que aquestes puguin decidir en allò que els afecta; garantint espais de participació realment efectius i vinculants, deixant enrere trobades on només es passi compte d’allò que s’ha fet i passant a escoltar propostes i actuar. Aquest és el camí per fer una ciutat per viure-hi, i no per sobreviure-hi.