Sobre la ineficiència i la vulneració de drets del Pla Kanpai "contra la multireincidència"
Els macrodispositius policials com el de divendres passat a Manresa acabaran amb la multireincidència i milloraran la seguretat? O el Pla Kanpai és una acció propagandística poc eficient?
El divendres 16 de maig i durant dotze hores, el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya va desplegar a Manresa i a diferents punts de Catalunya el Pla Kanpai. Aquest macrooperatiu policial -en el qual va participar la Unitat de Seguretat Ciutadana dels Mossos d’Esquadra, l’ARRO i agents de paisà de la policia autonòmica, a més d’agents de la Policia Local de Manresa i del Cos Nacional de Policia- busca, segons el govern català, combatre la multireincidència. Aquest concepte, segons la definició dels Mossos d’Esquadra, inclou les persones que acumulen “diversos antecedents policials per delictes relacionats amb el patrimoni”, és a dir, per casos de furt o robatori.
Aquests dos tipus de delictes, especialment quan qui els pateix són persones que no tenen un alt poder adquisitiu, tenen un impacte personal i social negatiu (cal dir, però, que no tan gran com el que suposen els casos de corrupció que s’aprofiten de les arques públiques o l’evasió d’impostos per part de les grans fortunes), i això fa que les administracions públiques tinguin el deure de treballar per prevenir-los. Així, l’objectiu anunciat del Pla Kanpai és legítim, però realment s’assolirà amb aquest tipus de macrodispositiu policial? O els desplegaments policials com el del divendres passat a Manresa només són accions propagandístiques que poden fins i tot empitjorar la preocupació per la inseguretat?
Sabem que, en les dotze hores que el Pla Kanpai va omplir el centre de la ciutat d’agents, cotxes i furgonetes policials, l’actuació no es va centrar a perseguir a les persones multireincidents, que els mateixos Mossos d’Esquadra han reconegut tenir perfectament identificades (el desembre del 2024, parlaven de 22 persones), precisament perquè les han detingut més d’una vegada. En canvi, l’operatiu al bell mig de Manresa va consistir a identificar i registrar a persones considerades “sospitoses”. No necessàriament perquè la policia les reconegués per fets previs o perquè duguessin a terme cap comportament delictiu aquell dia; el punt en comú de la gran majoria d’identificacions era que es van fer a persones que eren o semblaven d’origen estranger. Sense importar si només passejaven pel carrer o estaven prenent alguna cosa a terrasses de bars.
Amb les dades proporcionades pels Mossos, sabem que, amb el Pla Kanpai a Manresa, es van dur a terme dues detencions -una per tràfic de drogues i una per un requeriment desatès- de persones que acumulaven 38 antecedents policials; i que es van realitzar 333 identificacions (una cada poc més de dos minuts) a persones que acumulaven, entre totes, 723 antecedents per fets que no s’han especificat. Tenint en compte que no hi ha dades de quantes d’aquestes 333 persones identificades tenia algun antecedent i quantes no, i les declaracions prèvies dels cossos policials sobre el nombre de persones multireincidents és lògic pensar que una part important eren persones que no havien tingut cap comportament delictiu.
"Cap actuació policial serà suficient per acabar amb la multireincidència si no s’aborden d’arrel les causes dels furts i robatoris, tipus de delictes vinculats directament a la precarietat econòmica, la desigualtat creixent i l’exclusió social".
Des de Fem Manresa ens preguntem: sabent que els cossos policials saben perfectament quines són les persones que han multireincidit, desplegar un macrodispositiu que no se centra en aquestes, sinó en realitzar identificacions massivament, millora la seguretat a la nostra ciutat? O és un espectacle propagandístic que genera una alarma innecessària al centre de Manresa? El què sabem del cert és que desplegar macrooperatius policials dedicats sistemàticament a identificar i registrar al mig de la via pública a persones pel seu perfil racial, sense importar si han comès cap delicte o no, genera desconfiança vers a totes les persones d’origen migrat, que són assenyalades cada cop més com a sospitoses. I això, de retruc, fa que, en una ciutat on més d’un 22% té nacionalitat estrangera, més gent se senti en perill només pel fet de creuar-se amb algú que sembli estranger.
A la vegada, no es pot ignorar que si cossos policials armats es dediquen repetidament (aquesta dinàmica no és nova a Manresa, sinó que ja passava abans d’aquest divendres) a identificar i registrar a persones d’origen migrat sense que hagin tingut cap comportament delictiu, això acaba alimentant la indefensió, la inseguretat i la frustració de persones innocents. És a dir, les identificacions fetes per perfil racial (i no per indicis de delicte) dutes a terme també durant el Pla Kanpai suposen una clara vulneració de drets fonamentals.
Per altra banda, cal no oblidar una cosa menys important: cap actuació policial serà suficient per acabar amb la multireincidència si no s’aborden d’arrel les causes dels furts i robatoris, tipus de delictes vinculats directament a la precarietat econòmica, la desigualtat creixent i l’exclusió social. Si no s’ataca aquestes problemàtiques (cosa que el Pla Kanpai no fa), fins i tot si es detingués a tots els multireincidents, continuarien havent-hi persones que acabarien cometent robatoris i furts. Per això, el Pla Kanpai, al qual s’estan destinant desenes de milers d’euros dels contribuents, no serà realment útil per acabar amb els delictes.
Per tot això, i perquè volem una ciutat on tothom pugui viure amb tranquil·litat, veiem amb preocupació el Pla Kanpai promogut pel Departament d’Interior del PSC amb la col·laboració del govern de Manresa, d’ERC, PSC i Impulsem. Una acció propagandística que s’emmarca en un augment generalitzat dels recursos policials; un augment que no s’està produint, en canvi, pel que fa als recursos i accions per abordar les causes estructurals de la delinqüència. Així, qui ens governa està renunciant a la manera més efectiva d’evitar els delictes, mentre continua insistint amb unes polítiques que cada cop condemnen a més persones a l’exclusió social, siguin d’origen estranger o nascudes a Catalunya.
En aquest context, assenyalem a tots els governs que, mentre permeten que la classe treballadora -des de la més pobra fins a l’anomenada classe mitjana- visquem cada cop pitjor i que la desigualtat creixi, alimentant així el brou de cultiu dels delictes, es limiten a engreixar els pressupostos policials. Als governs que retallen i privatitzen els serveis públics, obligant-nos a dedicar els nostres impostos a assegurar els beneficis de grans empreses, en lloc de garantir la sanitat, l’educació i tots els serveis públics que necessitaríem. Als partits que, quan es topen amb les conseqüències de les seves polítiques, es dediquen a posar pedaços que no milloren ni la vida ni la seguretat de la població, però que aporten eines molt útils per castigar a qui qüestioni com funciona la nostra ciutat i el nostre país.