FEM MANRESA PROPOSA VISIBILITZAR LA REPRESSIÓ FRANQUISTA AL CAMP DE CONCENTRACIÓ DEL CARME I LA PRESÓ DE LES ESCODINES
La formació proposarà al Ple incloure entre els espais de memòria les ubicacions dels desapareguts camp de concentració i presó de Manresa, donant a conèixer el paper d’aquests en l’aparell repressiu durant la Guerra Civil i el primer franquisme.
Coincidint amb la setmana del 15 d’octubre, Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista, Fem Manresa portarà al Ple d’aquest dijous una moció per visibilitzar dos espais que van jugar un paper rellevant al final de la guerra i els anys següents: el desaparegut i desconegut camp de concentració del convent del Carme (a l’actual plaça Milcentenari) i la presó de Manresa (que estava ubicada a l’actual Casal de les Escodines). Per aquestes dues localitzacions, haurien passat milers de presoners republicans i opositors al règim franquista, i donar-les a conèixer entre la ciutadania seria un pas per recordar-los i homenatjar-los. Concretament, Fem Manresa proposa identificar amb cartells específics la ubicació del camp de concentració i de la presó de Manresa, aportant informació sobre el seu rol en l’aparell repressiu franquista; fer-ne difusió amb una campanya comunicativa entre la ciutadania i els centres educatius; i incloure els dos espais en els itineraris dels Espais de Memòria de la ciutat, promovent visites guiades per impulsar-ne el coneixement.
Per aquestes dues localitzacions, haurien passat milers de presoners republicans i opositors al règim franquista, i donar-les a conèixer entre la ciutadania seria un pas per recordar-los i homenatjar-los".
Al text de la moció presentada per Fem Manresa s’especifica que, segons la recerca del periodista i corresponsal de guerra Carlos Hernández -publicada el 2019 amb el llibre Los campos de concentración de Franco-, pel camp de concentració franquista situat a l’antic convent del Carme haurien passat fins a 12.000 presoners entre el febrer i el juny de 1939. A la proposició de la candidatura municipalista també es parla de la funció d’aquest camp. Segons les explicacions del doctor en història Aram Monfort recollides al text, als 16 camps situats a Catalunya i als 296 de tot l’Estat espanyol, “a més de retenir indefinidament els presoners i adoctrinar-los en els principis del «Glorioso Movimiento Nacional» (GMN), es gestionaven uns avals que permetien la classificació individual dels capturats per determinar la seva llibertat, l’enviament al sistema de treball forçós extrajudicial (els BT) o l’enviament a una presó per entrar en la dinàmica judicial franquista”.
Pel que fa a la presó de Manresa, situada al carrer Sant Bartomeu fins al 1990, les dades que es recullen a la moció provenen de la recerca de l’Associació Memòria i Història de Manresa. L’octubre del 2022, aquesta entitat feia públic el cens de la presó de l’any 1940: entre les 428 persones preses en aquell moment, només 11 eren presos comuns. De les 417 restants, a 384 se’ls va incoar un procediment judicial militar sumaríssim al Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona; 6 presos es trobaven fent treballs forçats al Batalló Disciplinari de Soldats Treballadors número 16 de Sant Joan de Vilatorrada; i 6 van ser jutjats per altres tribunals de fora de Catalunya.