Fotografia dels cartells penjats per Fem Manresa en diversos punts de la ciutat.

Fem Manresa denuncia la “situació cada cop més insostenible amb l’habitatge” a la ciutat

Encartellant a diversos punts de Manresa, hem volgut visibilitzar l’augment de preus, el nombre de pisos buits i desnonaments i un pressupost municipal insuficient que no s’ha acabat d’executar.

Les manresanes estem vivint una situació cada cop més insostenible amb l’habitatge. Això és el que hem denunciat aquesta setmana, penjant a diversos punts de la ciutat cartells on s’exposen dades sobre l’augment del preu del lloguer i de compra d’habitatge, sobre la xifra de pisos buits, el nombre de desnonaments i un pressupost municipal dedicat a habitatge clarament insuficient.

Fem Manresa posem sobre la taula que el preu del lloguer mitjà a la capital del Bages ha assolit els 525,74€ mensuals, després d’un augment del 14,47% entre el quart trimestre del 2021 i el mateix període del 2022. Creixement, però, que s’afegeix al 41% produït entre el 2016 i el 2021, que va convertir Manresa en la segona ciutat de Catalunya amb un major augment percentual del preu de lloguer, per darrere de Terrassa. 

Pel que fa al preu de compra d’habitatge, Manresa també ha assolit posicions destacades al rànquing: destaca el creixement d’un 38% entre el primer trimestre del 2018 i el mateix període del 2022, sent la segona ciutat gran de Catalunya amb un major augment. Que, mentre els sous es mantenen estancats des de fa anys, accedir a un habitatge sigui cada cop més costós, fa impossible una vida digna. No tenir garantit un sostre dificulta tota la resta: va lligat a no poder assumir la resta de despeses bàsiques, obliga a renunciar al dret a la intimitat, provoca problemes de salut física i mental i augmenta la percepció d’inseguretat.

I és quan no es pot continuar assumint el cost d’un habitatge que s’arriba a la situació crítica dels desnonaments. Volem visibilitzar la dada d’1 desnonament cada 3 dies a la ciutat, feta pública per la PAHC Bages el 2021 i que inclouria tant les ordres judicials com els coneguts com a “desnonaments invisibles” -quan s’abandona el domicili voluntàriament després que resulti impossible continuar pagant-ne el cost-. Si ens volem agafar a dades de l’administració, les del partit judicial de Manresa -que inclou el Bages i l’antiga part bagenca del Moianès-, xifren en 3.613 els desnonaments produïts entre el 2013 i el 2021. O, cosa que és el mateix, 1,1 desnonaments diaris de mitjana.

Trobem especialment preocupant que aquestes xifres de desnonaments s’estiguin produint en una ciutat amb més de 7.350 pisos buits, segons dades fetes públiques pel govern municipal el 2021. Dels pisos buits que tenim a Manresa, almenys 646 es troben en mans de grans propietaris, que en molts casos els han adquirit a preus molts baixos amb l’única finalitat d’especular, esperant que pugi el preu de l’habitatge per revendre’ls o oferir preus de lloguer desbocats.

Davant d’aquesta situació habitacional dramàtica, la primera acció a prendre és ampliar i executar la partida del pressupost municipal destinada a habitatge. I és que, entre el 2016 i el 2022, la part del pastís per la regidoria d’habitatge s’ha mogut entre el 0,92% i l’1,71% del total, pressupostant en 7 anys poc més de 9,2 milions d’euros. Però dels 9.287.749,77 euros pressupostats, n’ha quedat per executar més d’un milió i mig, concretament 1.577.944,87 euros. Amb els preus de l’habitatge actuals, és inviable fer polítiques serioses pressupostant una quantitat clarament insuficient que no s’acaba ni executant.

"És urgent un govern municipal que tingui com a prioritat garantir l’habitatge digne a totes les manresanes, ampliant el parc d’habitatge públic, expropiant habitatges als grans propietaris, rehabilitant pisos i millorant l’oferta de lloguer social".

La candidatura municipalista considera que, per tal d’incentivar el dinamisme al centre de la ciutat -especialment a tot el seu Centre Històric i ja sigui amb activitats comercials com lúdiques- és necessari posar facilitats perquè qui vol accedir-hi pugui fer-ho de forma còmoda i fàcilment. Per fer això possible -paral·lelament a un procés de pacificació dels carrers que ampliï espais pels vianants-, cal apostar per una xarxa de transport públic que cobreixi les necessitats de la població i, a la vegada, revertir la mancança important d’aparcaments dissuasius, pràcticament inexistents al centre de la ciutat.

En aquest sentit, tenint en compte que el pàrquing de la Reforma es troba en una situació d’infrautilització i que és el més proper al centre de la ciutat (es tarda menys de 5 minuts des d’allà fins a plaça de Sant Domènec), consideren que seria l’espai més idoni per habilitar-lo com a aparcament dissuasiu.