Fa anys que la C-55 acumula accidents, molts d’ells greus i fins i tot mortals. Aquesta via, amb trams perillosos i un volum de trànsit que supera amb escreix la seva capacitat, ha esdevingut un símbol de la precarietat en les infraestructures del Bages i de la Catalunya central. Davant d’aquesta realitat, la Generalitat ha decidit desdoblar la C-55. Però lluny de ser una solució real i sostenible, aquesta mesura és una fugida endavant que ignora opcions més eficients econòmicament i mediambiental, desatén la necessitat urgent de vertebrar el territori amb transport públic de qualitat i perpetua el model de mobilitat basat en el cotxe privat.

El problema de fons no és la manca d’espai per circular, sinó la manca de voluntat política per recuperar el control públic i obrir gratuïtament l’autopista C-16. Aquesta via, pràcticament paral·lela a la C-55, continua sent de pagament per a la majoria, ja que la gratuïtat que s’està aplicant entre Manresa i Terrassa continua deixant a molta gent fora i no inclou els Túnels de Vallvidrera. Gratuïtat que no ens surt gratis, sinó que la Generalitat paga uns 40 milions d’euros a l’any en compensació a Autema (empresa concessionària de l’autopista). És a dir, si la concessió es manté fins a la seva finalització prevista el 2036, haurem llençat uns 440 milions públics que, sumats a la inversió destinada a les obres de la C-55, es podrien utilitzar per recuperar la C-16. Però, en lloc de treballar seriosament per aquesta possibilitat, el govern del PSC porta proposes del segle passat amb obres milionàries per duplicar una carretera saturada, mantenint el pagament d’una infraestructura que ja existeix i que podria absorbir bona part del trànsit, descongestionar la C-55 i, sobretot, salvar vides.